- Un escritor en guerra. Vasili Grossman en el ejército rojo 1941-1945

- La revancha del reportero, escrit pel mateix Garcia-Planas. És un recull de reportatges que va publicar a La Vanguardia seguint el trajecte de set corresponsals de guerra del mateix diari, com ara Gaziel, Sentís o Alcoverro.

• L’ONG Sodepau organitza una xerrada i passi de fotografies sobre el Kurdistan turc a càrrec d’Ignasi Dies, membre de Justícia i Pau i col·laborador del Centre d’informació i recerca sobre el poble kurd i la Xarxa d’enllaç amb Palestina. Es farà el dia 11 de juny a les 18.30 a la seu de Sodepau de Barcelona (Pstge del Crèdit 7, principal). Cal confirmar assistència (tel 93 301 01 71).

Des de fa uns anys un grup d’entitats estant treballant per restituir-les a prop del seu lloc original, uns metres més amunt, a la plaça del Marquès de Foronda. Segons van anunciar el darrer dijous, de moment, la iniciativa no tirarà endavant. L’Ajuntament prefereix col·locar-les en un lateral de la font màgica, on ara hi ha l’horrible pavelló d’Itàlia (aquella espècie de magatzem industrial metàl·lic), que probablement aniria a terra. La reforma es podria tancar ja aquest mes. Sembla ser que als de l’Ajuntament no els agrada la idea que les columnes tapin el Palau Nacional.

Els de la xarxa d’entitats ja han assegurat que portaran el projecte als tribunals. Tenen el suport dels descendents de Puig-i-Cadafalch i es podria apel·lar, diuen, a la propietat intel·lectual de l’obra. La polèmica continua.

A partir d’un post de Guerraeterna.com, he començat a buscar vídeos divertits de George Bush. Sé que no és un recurs massa original, però hi ha ”escenes” antològiques.

Els nois vivien a Barcelona, Màlaga, Burgos i València i no es coneixien personalment: s’organitzaven a través de la xarxa. Es calcula que havien atacat 21.000 webs de tot el món els darrers 2 anys, canviant-ne els continguts per missatges reivindicatius. De moment, no ha trascendit quins eren exactament aquests missatges contestataris.

I tot plegat, coincidint amb el Dia Internacional d’Internet (una celebració més al calendari), cosa que fa la notícia més rodona.

Com uns nanos tan joves (alguns van començar la seva croada cibercontestatària amb només 14 anys) han aconseguit ser tan “perillosos”, si més no per a algunes pàgines web, em fa plantejar-me un cop més els salts generacionals accelerats que provoca internet. No és només entre les generacions analògiques i les digitals o els connectats i els no connectats, la tecnologia avança tan ràpid que als que en tenim vint-i-llargs ens costa reconèixer l’univers cultural dels qui ens trepitgen els talons. Aquesta sensació anirà a més amb el temps? Sembla que sí. En aquest segle accelerat de l’art dels bits i de les faltes d’ortografia, de la immediatesa i de la impaciència, sovint recordo les discussions amb el meu avi, que no entenia per què existien les discoteques.   

Gràcies per visitar aquest bloc i si podeu, animeu-vos a participar-hi!