Els diaris en van plens (visiteu per exemple, El Periódico). Cinc joves, dos d’ells de 16 anys, han estat detinguts per formar part, presuntament, d’un dels grups de pirates informàtics més importants del món. Segons una pàgina web, és els cinquè grup de hackers més perillós del món (és ben bé que hi ha llistes per a tot!). 

Els nois vivien a Barcelona, Màlaga, Burgos i València i no es coneixien personalment: s’organitzaven a través de la xarxa. Es calcula que havien atacat 21.000 webs de tot el món els darrers 2 anys, canviant-ne els continguts per missatges reivindicatius. De moment, no ha trascendit quins eren exactament aquests missatges contestataris.

I tot plegat, coincidint amb el Dia Internacional d’Internet (una celebració més al calendari), cosa que fa la notícia més rodona.

Com uns nanos tan joves (alguns van començar la seva croada cibercontestatària amb només 14 anys) han aconseguit ser tan “perillosos”, si més no per a algunes pàgines web, em fa plantejar-me un cop més els salts generacionals accelerats que provoca internet. No és només entre les generacions analògiques i les digitals o els connectats i els no connectats, la tecnologia avança tan ràpid que als que en tenim vint-i-llargs ens costa reconèixer l’univers cultural dels qui ens trepitgen els talons. Aquesta sensació anirà a més amb el temps? Sembla que sí. En aquest segle accelerat de l’art dels bits i de les faltes d’ortografia, de la immediatesa i de la impaciència, sovint recordo les discussions amb el meu avi, que no entenia per què existien les discoteques.